Sessions reflexives

Cada escola és un món... i així ho hem pogut comprovar amb les diverses exposicions fetes a classe. Es tractava d’analitzar per grups la integració de les TIC a diferents escoles i després exposar les observacions i les conclusions del treball a la resta de companys. Ha estat molt interessant observar les notables diferències entre escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona. El nostre anàlisi, per exemple, estava basat en una escola d’educació infantil i primària del barri del Xarau de Cerdanyola del Vallès. Va ser força interessant poder veure que les nostres expectatives sobre la nostra escola escollida eren molt altes: classes amb PDI (Pissarres Digitals Interactives), canons i projectors, sales d’ordinadors, etc. Però a l’escoltar als nostres companys parlar sobre escoles privades o concertades que treballaven de forma sistemàtica amb ordinadors portàtils, o bé totes les classes estaven equipades amb Pissarres Digitals... allò ens va trencar els nostres esquemes.  

D’aquesta sessió d’Alfabetització em quedo amb la conclusió que en Joan Anton va fer al final de la sessió: no és tant important el fet de com integrar les TIC, perquè aquestes ja estan integrades en la societat actual. És més important el punt de vista que tinguem d’aquestes i la manera amb què volem treballar en un futur amb aquestes tecnologies. La visió amb què nosaltres presentem les TIC és essencial per a què els nostres alumnes en facin un ús intel·ligent, autònom i significatiu. I amb aquesta reflexió final és amb el que em quedo d'aquesta sessió.

Corel Draw

A l’aula d’Alfabetització Digital se’ns ha presentat un nou programa de dibuix per a l’ordinador. El seu nom és ”Corel Draw” i és un xic més complicat envers la senzillesa del mític i popular “Paint”. L’activitat proposada per aprendre a fer anar aquest programa es va quedar curta amb una única sessió, així que la pràctica es va haver d’allargar fins a dues sessions.

En parelles, vam començar a treballar seguint les instruccions de la professora i del document del campus virtual que estava penjat a l’assignatura d’Alfabetització. Tot i les indicacions explícites, aquella activitat ens va donar més mal de caps dels que ens pensàvem. L’activitat consistia en agafar una imatge d’una fruita d’Internet i amb els recursos del Corel Draw modificar-la, aplicar color a la fotografia, retallar-la, etc. Després d’aconseguir realitzar amb èxit la primera part de la pràctica, la qual consistia en dibuixar la fruita que cadascú havia escollit amb diferents aplicacions del Corel, era hora de passar a la segona part de l’activitat. Aquesta última part consistia en fer una “pel·lícula” en grups de 4 persones, de manera que havíem d’agafar les fruites de dues parelles per a fer el “mini film”. La gràcia d’aquest apartat era fer que les imatges tinguessin moviment i que expliquessin una petita historia. Per a simplificar-nos el treball, la professora ens va proposar que les imatges es canviessin de lloc, de manera que si en un primer moment una maduixa es trobava a la dreta de la imatge i un kiwi a l’esquerra, amb petits moviments es canviessin de lloc. Aquesta sensació de moviment l’aconseguiríem fent una “pel·lícula” amb el “Movie Maker”, programa amb el que ja hem treballat anteriorment. Personalment, vaig trobar aquesta última part de la pràctica amb el Corel Draw molt més fàcil que la primera part, ja que únicament havíem de moure les fruites del pla general de la pantalla i guardar –les per a després juntar-ho tot.

El resultat? Esperem que quedi bé!

La passada sessió va quedar clar que l’assignatura d’Alfabetització Digital no és només treballar amb programes informàtics i fer diferents pràctiques amb aquests, sinó que també consisteix en treballar i estudiar les diferents possibilitats que tenen les TIC a les aules d’infantil. Per això vam haver de llegir uns articles que parlaven sobre les diferents aplicacions de les noves tecnologies a les escoles, per a després exposar-los a tot el grup classe.

En general, les exposicions eren força interessants. Alguns grups van explicar de forma més general aquesta aplicació de els TIC als centres educatius, i d’altres van ser més explícits tot informant-nos dels diferents programes que hi ha per a treballar diferents àrees del currículum d’infantil. El nostre grup va ser l’encarregat d’explicar, de forma més general, els diferents racons i maneres de treball que oferien les TIC, com ara el treball per Projectes, el treball en Petit Grup, etc.

El que més m’ha cridat l’atenció d’una de les exposicions dels meus companys, ha estat els diferents programes que ens han mostrat amb els quals els infants juguen i treballen tot enregistrant-se la veu. És increïble com poden aprendre de ràpid els menuts a treballar amb les tecnologies. Això demostra que els límits els hi posem els adults, perquè ells... són capaços de molt! 

Jocs interactius amb el programa “Power Point”

Mai us ha passat que creieu que un programa serveix per el que serveix i prou? Per exemple: el processador de textos Word, aparentment només serveix per a editar tants textos com es vulgui. El programa Excel, per a fer taules i estadístiques. El programa de presentacions d’Office “Power Point”, per a preparar diapositives il·lustratives i prou més. Doncs això vol dir que no coneixem a fons aquests programes! A més, diuen que el límit està on tu el vols posar... i he descobert que és ben cert!

Per això vaig quedar tan sorpresa a la passada classe amb l’Àngels: consistia en fer un joc interactiu amb el Power Point! I no només això em va sorprendre, la facilitat amb la que es podia fer aquell joc era impressionant. Així, en parelles vam començar a treballar. La professora no ens havia donat totes les dades per a confeccionar el nostre joc, de manera que havíem de pensar per nosaltres mateixos com resoldre alguns problemes que ens anaven sorgint a mesura que avançàvem en el nostre projecte. Després de triar la temàtica del nostre joc i totes les imatges que sortirien a la pantalla, sense dubte el pas més ”complicat” era hipervincular les diapositives correctament per al bon funcionament del joc. El resultat va ser un joc interactiu que consistia en resoldre preguntes sobre animals i les seves característiques.

Conclusió? Una classe molt útil, profitosa i divertida!  

Pissarra Digital Interactiva (PDI)

Per a situar-nos en el context, primerament voldria fer una breu explicació sobre el què és i per a què serveix una Pissarra Digital Interactiva (PDI). La Pissarra Digital Interactiva consisteix en un ordinador el qual està connectat directament a un videoprojector. A més, ambdós aparells tecnològics estan connectats a una superfície llisa i rígida que fa de pantalla. És en aquesta pantalla on es reflectirà les imatges del videoprojector. Cal destacar, que la pissarra és sensible al tacte i que des d’ella es pot controlar l’ordinador, escriure sobre documents, guardar imatges, imprimir-les, etc...  Així doncs, la principal diferència que establim entre la Pissarra Digital i una Pissarra Digital Interactiva és que amb la primera no hi ha interactivitat amb la imatge, i a la segona si. De manera que podríem dir que la funció principal de la pissarra és controlar l’ordinador mitjançant la superfície, ja sigui de forma tàctil o amb un bolígraf especial.  

Així és que un dia, a l’arribar a classe, vam veure que al capdavant de l’aula hi havia una pissarra digital. En un primer moment l’aparell estava desconnectat, però alguna cosa ens deia que això no duraria gaire. Quan tots els alumnes ens vàrem col·locar per parelles per a treballar amb els ordinadors tal com fèiem habitualment, el nostre professor Eduard ens va explicar el que faríem aquella sessió. En parelles i en uns 5 minuts, ens aniríem aixecant per tal de provar les possibilitats de la Pissarra Digital Interactiva. Es tractava de ser curiosos i d’investigar, tot manipulant i tocant aquí i allà la superfície de la pissarra. El temps era molt limitat, però tot i així tots ens vam quedar sorpresos per la utilitat d’aquell aparell.

Personalment, en el moment en què estava experimentant amb la pissarra, m’imaginava com podria ser d’útil allò per a una classe amb infants. Una de les coses que ens remarquen en els nostres estudis fonamental per als petits és que han d’aprendre a ser cada vegada més autònoms. A mi, amb aquella pissarra tant fàcil d’utilitzar i tant divertida a la vegada, no se m’ocorria un altre aparell millor per a duu a terme aquest objectiu.   

Un començament difícil amb "l'Entorn Moodle".

De totes les classes que hem fet fins ara a l’assignatura d’Alfabetització Digital, crec que la que vam començar amb el moodle va ser la més frustrant de totes, amb diferencia! Val a dir en primer lloc però, que el dia que van explicar l’activitat de l’”Entorn Moodle” no hi vaig poder assistir, i potser aquesta va ser la raó principal pel desastre que va succeir la següent classe que vam començar amb el programa.

La primera dificultat va sorgir quan, al haver-me de registrar des de casa, segurament no ho vaig fer gaire bé, perquè el dia que havíem de treballar amb l’Entorn a l’aula, el meu compte no em deixava accedir-hi. Vet aquí el primer xàfec del dia. Després de llargs intents per intentar entrar al Moodle amb el qual tots els altres companys ja estaven enfeinats, allò continuava negant-se a que jo hi participés. Amb l’ajuda de l’Eduard, el mestre que ens impartia la classe aquell dia, vam provar-ho tot: un canvi d’adreça, un canvi d’usuari, un canvi de contrasenya, però res! Així, se’ns va passar l’hora i jo no havia aprofitat res aquella classe per a descobrir tots els recursos i totes les possibilitats que oferia el meu moodle.

Després de molts intents, encara no se ben bé com ho vaig aconseguir. Vaig arribar a casa aquell mateix dia decidida a guanyar la partida a aquell maleït programa que no m’havia deixat seguir els passos dels meus companys a l’aula. Així doncs, fent milers i milers de proves i de canvis, vaig veure les portes del cel...ho havia aconseguit! Però un cop em vaig trobar per fi davant de la pantalla inicial, no vaig saber per on començar. AL haver estat tota la darrera classe intentant accedir al meu usuari de moodle, no vaig atendre a les indicacions de l’Eduard sobre el funcionament del campus virtual.

Així que el meu estat és el següent: he obert algunes tasques, he penjat un parell de jocs infantils, i he decorat una mica el moodle, tot afegint detalls com un calendari, un rellotge a peu de pàgina, etc. Espero poder avançar més en la següent sessió, ja que penso que un moodle és una eina que hem de conèixer molt bé per a poder treure-li el màxim partit en el nostre futur a les aules.   

Seguiré informant dels meus progressos!   

Dificultats amb el "Photoshop"

Després d’haver realitzat un parell o tres de classes específiques sobre “Photoshop”, tot fent retocs a les imatges (modificant la brillantor de la imatge, el seu contrast, variant la gamma de colors, guardant la imatge en formats diferents, canviant la seva mida original...) vam realitzar l’activitat que se’ns proposava a classe: una reflexió sobre els canvis que sofreix les fotografies després d’aplicar diferents recursos amb el “Photoshop”. Aquesta activitat ens va resultar bastant difícil, ja que ni la meva companya ni jo teníem molta idea de fotografia o de imatge i cap de les dues havíem treballat abans amb aquest programa. Finalment ens les vam arreglar per a fer la reflexió i per a intentar entendre aquells canvis que sofrien les imatges quan desaves la imatge en algun altre format diferent que no fos JPG o bé perquè les imatges tenien menys píxels quan les converties en blanc i negre.

Com sempre, penso que és important saber i conèixer una mica de tot, i que tot el que es pugui aprendre sempre és benvingut. I la veritat és que em va agradar aprendre a fer servir en petita mesura el “Photoshop”, ja que sempre hi ha imatges o fotografies que voldries retocar perquè t’agraden però no han acabat de sortir molt nítides o bé han sortit una mica borroses. Però crec que aquest és un programa per a professionals que es dediquen al món de l’edició i de les imatges, ja que és un programa bastant complicat de manipular. És que no hi ha un programa que sigui de les característiques del “Photoshop” però una mica més “light”, per a les persones que ens costa una mica més?  

Primeres fites amb el "Movie Maker"

Després de presentar-me formalment davant el “Movie Maker” a les classes d’Alfabetització Digital, vaig fer la primera prova de foc. La feina de confeccionar vídeos per a festes d’aniversari o bé treballs de la universitat sempre la feia un altre amic o un altre company de classe. Tothom amb qui ho comentava em deia el mateix: “És molt fàcil!”. Però no vaig ser conscient de la senzillesa del programa fins que ho vaig comprovar jo mateixa. El “Movie Maker” és un programa que et posa les coses molt fàcils: la barra d’eines és molt senzilla i les possibilitats d’edició són moltes. Així, l’activitat que havíem de confeccionar en parelles a l’aula consistia en cercar alguna imatge de la teva infantesa on es veiés la influència de les tecnologies (el teu primer ordinador, la teva primera consola, la màquina d’escriure de casa,...). Tot seguit, havies de buscar una cançó o una banda sonora per a aquesta imatge. Aquesta melodia podia ser significativa per a tu, o bé que et recordés la teva infància.

Després d’haver cercat les fotografies i de tenir clara les dues cançons que volíem posar, era hora de posar-nos a editar el vídeo. Provant aquí i allà, allò anava agafant forma, fins que vam arribar al moment d’afegir les cançons. Ens va costar moltíssim tallar-les pel lloc adequat per tal que no es solapessin una amb l’altra. Finalment però, crec que el resultat de l’activitat va ser bastant bo.   

La veritat és que la valoració que faig sobre aquesta activitat és molt bona, i penso que ha estat molt productiva per a nosaltres. Tanmateix, considero que és molt útil saber confeccionar vídeos per així tenir la possibilitat de treballar alguns temes educatius per via tecnològica. En una explicació teòrica a classe, poder acompanyar les explicacions amb presentacions visuals és molt enriquidor per als alumnes.  

A partir d’ara... a editar vídeos!

JClic: d'usuari a autor.

Tants cops havia jugat de petita al JClic a l’escola, i per fi miraria aquest programa informàtic des de l’altre perspectiva! Des de la perspectiva del creador, de l’autor…del mestre! La facilitat amb la que es poden crear aquests recursos tan efectius per a les aules d’informàtica dels infants m’ha sobtat moltíssim. Potser per que els meus coneixements d’informàtica són molt bàsics, però sempre penso que tot el món tecnològic és molt complicat. És per això que m’ha agradat moltíssim veure que jo mateixa, sense l’ajuda de ningú, he pogut crear el meu propi joc, la meva pròpia activitat de JClic.

Potser en les primeres classes no aconseguia entendre ben bé l’objectiu d’aquesta assignatura d’Alfabetització Digital. Sincerament no entenia la relació entre tenir coneixement de les noves tecnologies i l’educació infantil. Evidentment que un mestre ha de saber utilitzar un ordinador o un canó per tal de poder confeccionar material necessari per a les seves classes i per a la formació dels seus infants, però la utilitat en infantil de programes com el “Photoshop”... no ho acabava d’entendre. En el cas del programa del JClic però, si que hi veig una relació directa amb l’educació infantil, en tant que he pogut comprovar jo mateixa els seus bons resultats.

Sense adonar-me’n, cada cop que a la universitat parlem de es possibles temàtiques que es poden treballar a un aula de parvulari, immediatament penso una activitat feta amb el programa JClic per a treballar-ho amb els petits!    

Nous programes, nous descobriments

"Movie Maker". Havia vist molts vídeos fets a través d’aquest programa informàtic, però la veritat és que sempre pensava que seria molt més difícil. Arrel d’aquest pensament, me n’he adonat que moltes vegades no fem les coses per por a la seva dificultat, però el pitjor de tot és que ni tant sols ho intentem.

Ara, després d’haver realitzat la primera activitat de la meva vida amb aquest programa em sento una mica avergonyida per no haver-ho provat abans. I és que moltes vegades tenim aquesta actitud de por o de temor davant d’una nova tecnologia o d’un ordinador. I és aquesta mateixa por a no danyar el nou instrument tecnològic, a no saber configurar-lo, o bé a no saber fer-lo funcionar el que ens priva de poder gaudir del producte.

El meu repte d’ara endavant serà prohibir-me a mi mateixa les expressions com ara “és que no sé fer-ho” o bé “no se com funciona”. Canviaré aquest pensament per un de millor, un que hi digui: "només és qüestió de posar-s'hi".

Primeres impressions

Alfabetització Digital? El nom de l’assignatura ja em va sobtar en el moment de fer la matricula per al nou curs. El cas és que no entenia del tot quina relació podria establir aquesta assignatura amb el món de l’educació i molt més concret, amb el món dels infants. Evidentment, sé que és important conèixer i dominar la tecnologia i els programes informàtics per a en un futur com a mestres (esperem que no molt llunyà) puguem treballar amb les eines tecnològiques més apropiades per tal d’oferir una bona oferta educativa als nostres alumnes. Però fins a quin punt és tant important tenir aquesta consciència tecnològica i digital? I és que aquesta serà la primera qüestió sobre la qual rumiaré i reflexionaré, per tal de trobar un significat a tot plegat.

De moment, les impressions extretes de la primera sessió de l’assignatura són bones. La primera conclusió que cau sobre mi en quant a l’assignatura d’Alfabetització Digital és clara: encara em queden moltes hores davant de l’ordinador per tal d’aprendre a dominar aquells programes informàtics que em podran ser útils el dia de demà.