Sessions reflexives

Cada escola és un món... i així ho hem pogut comprovar amb les diverses exposicions fetes a classe. Es tractava d’analitzar per grups la integració de les TIC a diferents escoles i després exposar les observacions i les conclusions del treball a la resta de companys. Ha estat molt interessant observar les notables diferències entre escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona. El nostre anàlisi, per exemple, estava basat en una escola d’educació infantil i primària del barri del Xarau de Cerdanyola del Vallès. Va ser força interessant poder veure que les nostres expectatives sobre la nostra escola escollida eren molt altes: classes amb PDI (Pissarres Digitals Interactives), canons i projectors, sales d’ordinadors, etc. Però a l’escoltar als nostres companys parlar sobre escoles privades o concertades que treballaven de forma sistemàtica amb ordinadors portàtils, o bé totes les classes estaven equipades amb Pissarres Digitals... allò ens va trencar els nostres esquemes.  

D’aquesta sessió d’Alfabetització em quedo amb la conclusió que en Joan Anton va fer al final de la sessió: no és tant important el fet de com integrar les TIC, perquè aquestes ja estan integrades en la societat actual. És més important el punt de vista que tinguem d’aquestes i la manera amb què volem treballar en un futur amb aquestes tecnologies. La visió amb què nosaltres presentem les TIC és essencial per a què els nostres alumnes en facin un ús intel·ligent, autònom i significatiu. I amb aquesta reflexió final és amb el que em quedo d'aquesta sessió.

Corel Draw

A l’aula d’Alfabetització Digital se’ns ha presentat un nou programa de dibuix per a l’ordinador. El seu nom és ”Corel Draw” i és un xic més complicat envers la senzillesa del mític i popular “Paint”. L’activitat proposada per aprendre a fer anar aquest programa es va quedar curta amb una única sessió, així que la pràctica es va haver d’allargar fins a dues sessions.

En parelles, vam començar a treballar seguint les instruccions de la professora i del document del campus virtual que estava penjat a l’assignatura d’Alfabetització. Tot i les indicacions explícites, aquella activitat ens va donar més mal de caps dels que ens pensàvem. L’activitat consistia en agafar una imatge d’una fruita d’Internet i amb els recursos del Corel Draw modificar-la, aplicar color a la fotografia, retallar-la, etc. Després d’aconseguir realitzar amb èxit la primera part de la pràctica, la qual consistia en dibuixar la fruita que cadascú havia escollit amb diferents aplicacions del Corel, era hora de passar a la segona part de l’activitat. Aquesta última part consistia en fer una “pel·lícula” en grups de 4 persones, de manera que havíem d’agafar les fruites de dues parelles per a fer el “mini film”. La gràcia d’aquest apartat era fer que les imatges tinguessin moviment i que expliquessin una petita historia. Per a simplificar-nos el treball, la professora ens va proposar que les imatges es canviessin de lloc, de manera que si en un primer moment una maduixa es trobava a la dreta de la imatge i un kiwi a l’esquerra, amb petits moviments es canviessin de lloc. Aquesta sensació de moviment l’aconseguiríem fent una “pel·lícula” amb el “Movie Maker”, programa amb el que ja hem treballat anteriorment. Personalment, vaig trobar aquesta última part de la pràctica amb el Corel Draw molt més fàcil que la primera part, ja que únicament havíem de moure les fruites del pla general de la pantalla i guardar –les per a després juntar-ho tot.

El resultat? Esperem que quedi bé!

La passada sessió va quedar clar que l’assignatura d’Alfabetització Digital no és només treballar amb programes informàtics i fer diferents pràctiques amb aquests, sinó que també consisteix en treballar i estudiar les diferents possibilitats que tenen les TIC a les aules d’infantil. Per això vam haver de llegir uns articles que parlaven sobre les diferents aplicacions de les noves tecnologies a les escoles, per a després exposar-los a tot el grup classe.

En general, les exposicions eren força interessants. Alguns grups van explicar de forma més general aquesta aplicació de els TIC als centres educatius, i d’altres van ser més explícits tot informant-nos dels diferents programes que hi ha per a treballar diferents àrees del currículum d’infantil. El nostre grup va ser l’encarregat d’explicar, de forma més general, els diferents racons i maneres de treball que oferien les TIC, com ara el treball per Projectes, el treball en Petit Grup, etc.

El que més m’ha cridat l’atenció d’una de les exposicions dels meus companys, ha estat els diferents programes que ens han mostrat amb els quals els infants juguen i treballen tot enregistrant-se la veu. És increïble com poden aprendre de ràpid els menuts a treballar amb les tecnologies. Això demostra que els límits els hi posem els adults, perquè ells... són capaços de molt! 

Jocs interactius amb el programa “Power Point”

Mai us ha passat que creieu que un programa serveix per el que serveix i prou? Per exemple: el processador de textos Word, aparentment només serveix per a editar tants textos com es vulgui. El programa Excel, per a fer taules i estadístiques. El programa de presentacions d’Office “Power Point”, per a preparar diapositives il·lustratives i prou més. Doncs això vol dir que no coneixem a fons aquests programes! A més, diuen que el límit està on tu el vols posar... i he descobert que és ben cert!

Per això vaig quedar tan sorpresa a la passada classe amb l’Àngels: consistia en fer un joc interactiu amb el Power Point! I no només això em va sorprendre, la facilitat amb la que es podia fer aquell joc era impressionant. Així, en parelles vam començar a treballar. La professora no ens havia donat totes les dades per a confeccionar el nostre joc, de manera que havíem de pensar per nosaltres mateixos com resoldre alguns problemes que ens anaven sorgint a mesura que avançàvem en el nostre projecte. Després de triar la temàtica del nostre joc i totes les imatges que sortirien a la pantalla, sense dubte el pas més ”complicat” era hipervincular les diapositives correctament per al bon funcionament del joc. El resultat va ser un joc interactiu que consistia en resoldre preguntes sobre animals i les seves característiques.

Conclusió? Una classe molt útil, profitosa i divertida!  

Pissarra Digital Interactiva (PDI)

Per a situar-nos en el context, primerament voldria fer una breu explicació sobre el què és i per a què serveix una Pissarra Digital Interactiva (PDI). La Pissarra Digital Interactiva consisteix en un ordinador el qual està connectat directament a un videoprojector. A més, ambdós aparells tecnològics estan connectats a una superfície llisa i rígida que fa de pantalla. És en aquesta pantalla on es reflectirà les imatges del videoprojector. Cal destacar, que la pissarra és sensible al tacte i que des d’ella es pot controlar l’ordinador, escriure sobre documents, guardar imatges, imprimir-les, etc...  Així doncs, la principal diferència que establim entre la Pissarra Digital i una Pissarra Digital Interactiva és que amb la primera no hi ha interactivitat amb la imatge, i a la segona si. De manera que podríem dir que la funció principal de la pissarra és controlar l’ordinador mitjançant la superfície, ja sigui de forma tàctil o amb un bolígraf especial.  

Així és que un dia, a l’arribar a classe, vam veure que al capdavant de l’aula hi havia una pissarra digital. En un primer moment l’aparell estava desconnectat, però alguna cosa ens deia que això no duraria gaire. Quan tots els alumnes ens vàrem col·locar per parelles per a treballar amb els ordinadors tal com fèiem habitualment, el nostre professor Eduard ens va explicar el que faríem aquella sessió. En parelles i en uns 5 minuts, ens aniríem aixecant per tal de provar les possibilitats de la Pissarra Digital Interactiva. Es tractava de ser curiosos i d’investigar, tot manipulant i tocant aquí i allà la superfície de la pissarra. El temps era molt limitat, però tot i així tots ens vam quedar sorpresos per la utilitat d’aquell aparell.

Personalment, en el moment en què estava experimentant amb la pissarra, m’imaginava com podria ser d’útil allò per a una classe amb infants. Una de les coses que ens remarquen en els nostres estudis fonamental per als petits és que han d’aprendre a ser cada vegada més autònoms. A mi, amb aquella pissarra tant fàcil d’utilitzar i tant divertida a la vegada, no se m’ocorria un altre aparell millor per a duu a terme aquest objectiu.