Un començament difícil amb "l'Entorn Moodle".

De totes les classes que hem fet fins ara a l’assignatura d’Alfabetització Digital, crec que la que vam començar amb el moodle va ser la més frustrant de totes, amb diferencia! Val a dir en primer lloc però, que el dia que van explicar l’activitat de l’”Entorn Moodle” no hi vaig poder assistir, i potser aquesta va ser la raó principal pel desastre que va succeir la següent classe que vam començar amb el programa.

La primera dificultat va sorgir quan, al haver-me de registrar des de casa, segurament no ho vaig fer gaire bé, perquè el dia que havíem de treballar amb l’Entorn a l’aula, el meu compte no em deixava accedir-hi. Vet aquí el primer xàfec del dia. Després de llargs intents per intentar entrar al Moodle amb el qual tots els altres companys ja estaven enfeinats, allò continuava negant-se a que jo hi participés. Amb l’ajuda de l’Eduard, el mestre que ens impartia la classe aquell dia, vam provar-ho tot: un canvi d’adreça, un canvi d’usuari, un canvi de contrasenya, però res! Així, se’ns va passar l’hora i jo no havia aprofitat res aquella classe per a descobrir tots els recursos i totes les possibilitats que oferia el meu moodle.

Després de molts intents, encara no se ben bé com ho vaig aconseguir. Vaig arribar a casa aquell mateix dia decidida a guanyar la partida a aquell maleït programa que no m’havia deixat seguir els passos dels meus companys a l’aula. Així doncs, fent milers i milers de proves i de canvis, vaig veure les portes del cel...ho havia aconseguit! Però un cop em vaig trobar per fi davant de la pantalla inicial, no vaig saber per on començar. AL haver estat tota la darrera classe intentant accedir al meu usuari de moodle, no vaig atendre a les indicacions de l’Eduard sobre el funcionament del campus virtual.

Així que el meu estat és el següent: he obert algunes tasques, he penjat un parell de jocs infantils, i he decorat una mica el moodle, tot afegint detalls com un calendari, un rellotge a peu de pàgina, etc. Espero poder avançar més en la següent sessió, ja que penso que un moodle és una eina que hem de conèixer molt bé per a poder treure-li el màxim partit en el nostre futur a les aules.   

Seguiré informant dels meus progressos!   

Dificultats amb el "Photoshop"

Després d’haver realitzat un parell o tres de classes específiques sobre “Photoshop”, tot fent retocs a les imatges (modificant la brillantor de la imatge, el seu contrast, variant la gamma de colors, guardant la imatge en formats diferents, canviant la seva mida original...) vam realitzar l’activitat que se’ns proposava a classe: una reflexió sobre els canvis que sofreix les fotografies després d’aplicar diferents recursos amb el “Photoshop”. Aquesta activitat ens va resultar bastant difícil, ja que ni la meva companya ni jo teníem molta idea de fotografia o de imatge i cap de les dues havíem treballat abans amb aquest programa. Finalment ens les vam arreglar per a fer la reflexió i per a intentar entendre aquells canvis que sofrien les imatges quan desaves la imatge en algun altre format diferent que no fos JPG o bé perquè les imatges tenien menys píxels quan les converties en blanc i negre.

Com sempre, penso que és important saber i conèixer una mica de tot, i que tot el que es pugui aprendre sempre és benvingut. I la veritat és que em va agradar aprendre a fer servir en petita mesura el “Photoshop”, ja que sempre hi ha imatges o fotografies que voldries retocar perquè t’agraden però no han acabat de sortir molt nítides o bé han sortit una mica borroses. Però crec que aquest és un programa per a professionals que es dediquen al món de l’edició i de les imatges, ja que és un programa bastant complicat de manipular. És que no hi ha un programa que sigui de les característiques del “Photoshop” però una mica més “light”, per a les persones que ens costa una mica més?  

Primeres fites amb el "Movie Maker"

Després de presentar-me formalment davant el “Movie Maker” a les classes d’Alfabetització Digital, vaig fer la primera prova de foc. La feina de confeccionar vídeos per a festes d’aniversari o bé treballs de la universitat sempre la feia un altre amic o un altre company de classe. Tothom amb qui ho comentava em deia el mateix: “És molt fàcil!”. Però no vaig ser conscient de la senzillesa del programa fins que ho vaig comprovar jo mateixa. El “Movie Maker” és un programa que et posa les coses molt fàcils: la barra d’eines és molt senzilla i les possibilitats d’edició són moltes. Així, l’activitat que havíem de confeccionar en parelles a l’aula consistia en cercar alguna imatge de la teva infantesa on es veiés la influència de les tecnologies (el teu primer ordinador, la teva primera consola, la màquina d’escriure de casa,...). Tot seguit, havies de buscar una cançó o una banda sonora per a aquesta imatge. Aquesta melodia podia ser significativa per a tu, o bé que et recordés la teva infància.

Després d’haver cercat les fotografies i de tenir clara les dues cançons que volíem posar, era hora de posar-nos a editar el vídeo. Provant aquí i allà, allò anava agafant forma, fins que vam arribar al moment d’afegir les cançons. Ens va costar moltíssim tallar-les pel lloc adequat per tal que no es solapessin una amb l’altra. Finalment però, crec que el resultat de l’activitat va ser bastant bo.   

La veritat és que la valoració que faig sobre aquesta activitat és molt bona, i penso que ha estat molt productiva per a nosaltres. Tanmateix, considero que és molt útil saber confeccionar vídeos per així tenir la possibilitat de treballar alguns temes educatius per via tecnològica. En una explicació teòrica a classe, poder acompanyar les explicacions amb presentacions visuals és molt enriquidor per als alumnes.  

A partir d’ara... a editar vídeos!

JClic: d'usuari a autor.

Tants cops havia jugat de petita al JClic a l’escola, i per fi miraria aquest programa informàtic des de l’altre perspectiva! Des de la perspectiva del creador, de l’autor…del mestre! La facilitat amb la que es poden crear aquests recursos tan efectius per a les aules d’informàtica dels infants m’ha sobtat moltíssim. Potser per que els meus coneixements d’informàtica són molt bàsics, però sempre penso que tot el món tecnològic és molt complicat. És per això que m’ha agradat moltíssim veure que jo mateixa, sense l’ajuda de ningú, he pogut crear el meu propi joc, la meva pròpia activitat de JClic.

Potser en les primeres classes no aconseguia entendre ben bé l’objectiu d’aquesta assignatura d’Alfabetització Digital. Sincerament no entenia la relació entre tenir coneixement de les noves tecnologies i l’educació infantil. Evidentment que un mestre ha de saber utilitzar un ordinador o un canó per tal de poder confeccionar material necessari per a les seves classes i per a la formació dels seus infants, però la utilitat en infantil de programes com el “Photoshop”... no ho acabava d’entendre. En el cas del programa del JClic però, si que hi veig una relació directa amb l’educació infantil, en tant que he pogut comprovar jo mateixa els seus bons resultats.

Sense adonar-me’n, cada cop que a la universitat parlem de es possibles temàtiques que es poden treballar a un aula de parvulari, immediatament penso una activitat feta amb el programa JClic per a treballar-ho amb els petits!